El passat 11 de juny vam tenir l’oportunitat de compartir una jornada intensa i profundament inspiradora amb un grup de 15 arquitectes xinesos, procedents de diverses universitats del seu país, que van venir a conèixer com treballem des de Bangolo Arquitectura. El seu interès es centrava a entendre de prop una arquitectura arrelada al territori, connectada amb les tècniques tradicionals, sostenible i conscient del seu context social i ambiental.
Gràcies a l’arquitecta i amiga Xue Ying Wang —resident a Rabós i clau com a guia acadèmica i traductora durant tota la ruta— vam poder explicar no només què fem, sinó com ho fem i per què ho fem així.
Una ruta entre pedres, sistemes invisibles i artesania viva
La jornada va començar al Castell de Vallgornera, un edifici patrimonial amb una llarga història, on hem treballat en una restauració respectuosa, que retorna l’ús i la dignitat a espais com la gran sala noble, ara ja acabada. La France, amfitriona del castell, va rebre el grup amb la seva generositat habitual i va compartir la seva visió sobre la vida i el projecte.
El segon destí va ser Can Buch, una masia rehabilitada com a allotjament rural ecològic. Allà, més enllà de l’arquitectura visible, vam posar el focus en els sistemes de suport que sovint queden amagats: la depuració biològica de les aigües, les solucions de ventilació natural, les estratègies d’estalvi energètic. És un projecte que mostra com l’eficiència pot integrar-se amb naturalitat en l’arquitectura tradicional.
Vam fer una parada tècnica a Can Bolet, a Llorà, una casa que destaca per la seva singular façana de vímet teixit, una solució que combina expressió formal, protecció solar i un diàleg material amb l’entorn immediat. La visita va generar moltes preguntes sobre tècniques constructives, durabilitat i sistemes locals de treball.
L’àpat es va fer a El Roura Blanch, situat en una petita plaça empedrada al centre del poble de Monells, envoltada de cases i masies de pedra vista que conserven el caràcter original de la zona. El restaurant, especialitzat en cuina mediterrània tradicional i carns a la brasa, va oferir un entorn ideal per fer una pausa i continuar la conversa de manera distesa.
El tancament de la jornada va tenir lloc a la Casa de Fang, a La Pera, un projecte de l’arquitecte Oriol Balliu, amic i col·laborador proper, on vam projectar imatges i vam obrir una conversa al voltant de la nostra manera d’entendre l’arquitectura: com a pràctica arrelada al lloc, conscient dels recursos i profundament humana.
Un intercanvi generós i ric en aprenentatges
Més enllà del recorregut, la jornada va destacar pel diàleg que es va generar. Les preguntes dels visitants eren precises, intel·ligents i plenes de respecte. Hi havia un interès sincer per entendre com s’articula una arquitectura que recupera tècniques com la volta catalana —gran protagonista de moltes de les nostres obres— i que aposta per materials naturals, circuits curts i processos participatius.
En un món cada vegada més globalitzat, trobades com aquesta ens recorden el valor d’allò local, de la transmissió directa del coneixement, del contacte amb la matèria i amb les persones que l’habiten.
Agraïm profundament a totes les persones que van fer possible aquesta jornada: als amfitrions que ens van obrir les portes amb calidesa, a Xue Ying per la seva feina i compromís, i al fotògraf Antonio Navarro Wijkmark, que va documentar la ruta amb la seva sensibilitat habitual.
L’arquitectura, com la cultura, també es construeix amb moments compartits com aquest.
